I think I need a new heart

Sé que alguns us demanareu quan arribarà aquell moment en el què podreu descobrir un grup extraordinari a aquesta pàgina. Doncs bé, si no en vau tenir prou amb CYHSY, avui és un d'aquells dies. Avui, probablement, ha arribat el moment. Voxtrot és un dels grups pels quals vaig crear aquest bloc.

"Missing Pieces" sona a Luna, Interpol, anys 80, Joy Division... "The Start of Something" té més a veure amb Belle & Sebastian, anys 60, The Smiths, Love... Tots aquests noms i més van sortir a una conversa que vaig tenir dissabte sobre auqest grup: Voxtrot. Saben aprofitar el millor pop escocès i afegir-hi la quantitat justa de revival dels 80 més obscurs que tan de moda està ara. Quan un escolta les seves cançons no se'n sap avenir de com un grup amb tan poca experiència (5 cançons en total editades) pot fer melodies tan perfectes i ballables. Enamoren tothom qui els escolta.

Si afegim a la mescla explosiva el fet què Voxtrot són de Texas, podrem entendre que aquesta gent te un do especial. Una facilitat per fer cançons magnífiques que els pot valdre la fama, sobretot en els temps que corren, on els grups mereixedors de l'èxit es poden comptar amb els dits d'una ma.

Dóna una alegria als teus sentits, gaudeix com feia temps que no ho feies, escolta'ls a la ràdio.

Si després de l'experiència penses que no pot passar un segon més sense que no tinguis alguna de les seves cançons:

“Voxtrot - The Start of Something [MP3, 6.23MB, 192kbps]

“Voxtrot - Raised by Wolves [MP3, 8.84MB, 192kbps]

“Voxtrot - Missing Pieces [MP3, 5.56MB, 128kbps]

Voxtrot, the start of something... cool.

Avui he arribat una hora abans a la universitat. M'he confós. Genial.

En canvi, n'hi ha d'altres als què la vida els va més bé i ho tenen tot més clar. És el cas de Brendan Benson, el cantautor que les torna a totes boges com si fos Robbie Williams. Tot i que musicalment guarda més similituds amb Josh Rouse (almenys si prenem per referència el seu disc 1972) que amb aquest darrer, s'ha embarcat en l'aventura (no creiem que gaire arriscada comercialment) de col·laborar amb Jack White, dels White Stripes. La col·laboració no és tan estranya si pensem que els dos viuen a Detroit, a un parell de carrers l'un de l'altre, i que són amics. El grup que han format es diu Raconteurs, i no deu faltar gaire perquè el seu disc de debut vegi la llum. En comentaris recents a l'Hola! de la música (és a dir, el NME) aquest angelet ha dit que el nou àlbum és comparable al Nevermind de Nirvana. Modèstia no podem negar que n'hi falti, no?

Una nova portada de la SuperPop (al més pur estil Evan Dando), o un cantant a tenir en compte? Jutja-ho tu mateix a la ràdio.

“Brendan Benson - What I'm looking for [MP3, 4.84MB, 128kbps]

Brendan Benson, ben aviat a les carpetes de les jovenetes.

Avui és un gran dia pels seguidors de LOST, Perdidos pels que no són tan fans de la sèrie. Ahir, després de 3 setmanes sense emetre, es reemprèn l'emissió de la segona temporada amb el 6è capítol als estats units. Perquè és avui el gran dia?, demanareu. Perquè avui arriba a internet el capítol, una colla d'ultra fans en fan els subtítols al castellà i avui vespre mateix tots els seguidors que la sèrie ha fet aquí amb la primera temporada poden veure ja el capítol al seu ordinador. És com una droga. Una bogeria tot plegat.

Després de l'innegable demostració de què LOST és la sèrie de moda aquí i per tot arreu, toca una mica de música. Tranquils que no desvetllaré cap secret de la segona temporada a ningú. Fa dos capítols enrera (al 4rt de la segona temporada que fan a estats units), un personatge (adivineu quin) menciona un grup de rock. Un grup amb cara i ulls. The Hold Steady. Quin preu te sortir a la sèrie de moda? Que li demanin a Death Cab For Cutie amb OC (Orange County).

Rock revival? Sigui el que sigui les crítiques al seu país són molt bones. Jo personalment no ho acabo de veure clar, per això no veureu aquí la cara somrient amb el polse amunt al costat de la cançó, però com de tot hi ha a la vinya del senyor... ho posarem uns dies a la ràdio a veure què tal. A algú li deu atreure el rock encara.

“The Hold Steady - The Swish [MP3, 3.83MB, 128kbps]

“The Hold Steady - Your little hoodrat friend [MP3, 4.44MB, 128kbps]

The Hold Steady, celebrant l'aparició a la sèrie de moda amb una Bud.

M'acabo de carregar el post anterior de gogi ge.org fent l'imbècil.

Deia que ha nascut un nou canal, cuatro, que han agafat una cancó per fer un spot seu, i que aquesta és la cançó:

“Gogi ge.org - Post industrial boys [MP3, 3.39MB, 128kbps]

Que aquesta gent són un col·lectiu de Tblisi, Geòrgia i que ja era hora que sortissin grups de l'europa de l'est. Sonen a Broadcast amb veu de Leonard Cohen i melodies jazz-lounge. Fins i tot hi havia posat un acudit fent referència a en Laporta, fixa't tu. No es pot ser tan inútil. Els tens a la ràdio.

Post Industrial Boys have the wonderful voice.
They read some James Joyce and make a careful choice.
Post Industrial Boys subscribe to Village Voice.
They play with colored toys and make an awful noise

Fa uns dies, al post de CYHSY (Clap your hands say yeah), vaig dir com si res que David Bowie admirava Arcade Fire. Aquest món, el de les webs sense censura, cada dia és més el de les webs sense fiabilitat. Un pot escriure qualsevol bajanada i la gent s'ho creu. Jo dic aquí que Bono (d'U2) ha estat proposat com a premi nobel de la pau, us suborno amb unes quantes cançons gratuïtes... i tots dieu amén (el pitjor de l'assumpte és que la candidatura de Bono era certa).

Sorprèn la manca de proves que exigiu vosaltres, els lectors. Ni una sola menció al fet m'ha arribat. Però, tot i així, perquè vegeu que no dic mai mentides, perquè vegeu que aquí també podreu trobar grups amb reconeixement internacional, i, sobretot, perquè acabo de descobrir que puc posar vídeos al blog: aquí en teniu les proves. (Doneu-li al play petit que hi ha a baix a l'esquerra, així no se us obrirà una pantalla nova)

Ja l'heu acabat de veure? Un concert irrepetible... o no? De moment David Bowie comença a sonar com a un dels preferits dels asidus al fòrum del Primavera Sound. Repetiran Arcade Fire? La resposta: la primavera que ve.

Us agrada això de que hi hagi vídeos per aquí? Penseu que l'administrador és un vago i un penjat? O li agraïu el detall? Deixeu les vostres impressions als comentaris!

Chan Marshall, altrament coneguda com Cat Power o l'artista que un ha d'evitar veure en directe. Després del seu pas per Barcelona i Madrid la pluja de crítiques (en el pitjor sentit que la paraula pugui prendre) va ser aclaparadora. Tanta expectació havia creat el seu concert, tantes il·lusions desperten els seus discs, que la majoria dels seus seguidors van declarar sentir-se, literalement i amb totes les lletres, estafats. Jurant i perjurant que mai més la veuran en directe puc assegurar que, si Chan Marshall / Cat Power segueix fent el què fa als seus àlbums, tampoc deixaran de comprar la seva música.

Senyores i senyors, inaugurant la secció de folk/cantautor, inaugurant també una setmana que serà llarga i feixuga, lluny d'animar-vos el dia (se siente), us convido al món de la tristesa infinita. The greatest és la porta que heu d'obrir per entrar, porta que també obre i dóna títol al proper àlbum de Cat Power, que veurà la llum (o la foscor) el 24 de Gener de l'any vinent. Què dieu? Que no sabeu si teniu ganes de deixar entrar a aquesta senyoreta al vostre disc dur? Està bé... Els desconfiats podeu sentir-la primer aquí. Així de fàcil.

“Cat Power - The Greatest [MP3, 4.64MB, 192kbps]

Cat Power, val la pena veure-la en directe, però no sé si sentir-la.

Abans de res disculpes per no actualitzar ahir. La feina i les ganes de que CYHSY estessin un dia més al cap davant de la pàgina van ser superiors a mi.

L'altre dia una amiga em va demanar que li fes un recopilatori de música electrònica. Havia de ser per una espècie de sintonia, com aquelles que feien servir de Múm per a TVE1. Després de passar-me tot el dissabte buscant per totes bandes vaig acabar descobrint Kettel. Un tio holandès que no te tota la fama que s'han emportat Aphex Twin i Four Tet, però que sí que la mereix. La cançó que trobareu avui aquí tira més cap a l'ambient, així com el seu darrer disc, Through friendly waters, però al seu historial (5 àlbums i 8 ep's) hi trobem també IDM (intelligent dance music). He pensat que Kettel era una oportunitat immillorable d'estrenar la secció d'electrònica del blog. Escolta'l a la ràdio i/o baixa't la cançó, si pares be l'orella podràs gaudir de sons d'animalons, la millor electrònica i fragments que t'acostaran al jazz:

“Kettel - Twinkle twinkle that is you [MP3, 4.6MB, 160kbps]

Kettel, IDM/ambient made in pc (no en mac)