I think I need a new heart

Finalment he arreglat el problema de la ràdio. Ja podeu sentir les cançons de PAS/CAL que no hi havia ahir.

Avui és divendres. No sé si ho haureu notat, però normalment el cap de setmana el bloc no s'actualitza. Què vol dir això? Que el grup del divendres es queda a dalt de tot de la pàgina i de la ràdio durant tres dies. Permetria jo que el grup que estés tant de temps aquí a dalt fos dolent?

La resposta és sí, però resulta que aquesta setmana esteu de sort i el grup que es quedarà aquí tot el cap de setmana perquè el pogueu escoltar i reescoltar és... Thee More Shallows.

Com? Que ara em dieu que esperàveu que el grup fos... què sé jo... Tortoise? Grandaddy? Sparklehorse? Yo la Tengo? Ah, no, que resulta que volíeu que el grup creés atmòsferes amb una tensió que es pot sentir (no, no la podreu tallar per més que ho proveu, em sap greu), que les seves cançons tinguessin crescendos instrumentals dignes d'Explosions in the Sky o Mogwai, que us fessin sentir por i plaer alhora, juntament amb l'alegria d'haver trobat un grup del qual en voleu tots els discs...

Pues va a ser que sí.

Thee More Shallows són de San Francisco i s'han passat 3 anys (!!!!!!) a l'estudi masteritzant el seu darrer disc. La joia és del 2004 i es titula More Deep Cuts. L'esforç i l'espera, sense cap mena de dubte, han valgut la pena. La pregunta sobre la qual tots hem de reflexionar és què estem fent malament perquè discs com aquest ens hagin passat per alt durant tant de temps. Els seus plans de futur són un EP pel març del 2006 i un LP uns mesos després.

Escolta'ls a la ràdio. Aquí tens les cançons:

“Thee More Shallows - The Perfect Map  [MP3, 9.18MB, 160kbps]

“Thee More Shallows - 2 a.m.  [MP3, 6.68MB, 192kbps]

“Thee More Shallows - Freshman Thesis  [MP3, 6.91MB, 192kbps]

 

Thee More Shallows, tot un regal de nadal.

No, no hi ha cap error al títol del post. PAS/CAL és el nom del grup. Sí, amb un / enmig.

Pop sense fisures. Aires de Pulp, barrocs, falsettos (the Shins?), pedanteria, Beach Boys, els inicis de Bowie... Pop-alèrgics abstenir-se. Probablement molt més adients per a èpoques de l'any més assoleiades, tot un poppie com jo no es podia estar de posar aquest grup a la web. Hi ha grups millors, segur, però la frescor i novetat mai fa mal a ningú, sobretot amb el fred que fa aquests dies. Parapapás, nananás, du-du-du-dus, tots hi són presents, no falta cap ingredient de la cançó pop per excel·lència.

Pop i amor per tots és el lema de PAS/CAL. Una nova generació d'ulleres de pasta vinguda des de Detroit, directes a la ràdio.

Actualitzat 9:46

Sembla que hi ha problemes amb la compressió dels arxius. Finalment no podreu sentir PAS/CAL a la ràdio, em sap greu :(. Però podeu baixar-vos les seves cançons igualment ;).

Actualitzat 25/11/05

Finalment he arreglat el problema i ja podeu sentir PAS/CAL a la ràdio durant aquests dies.

“PAS/CAL - What happened to the sands  [MP3, 2.20MB, 96kbps]

“PAS/CAL - The bronze beached boys  [MP3, 2.58MB, 96kbps]

“PAS/CAL - The glorious ballad of the ignored (demo)  [MP3, 2.21MB, 192kbps]

“PAS/CAL - O, honey, we're ridiculous (demo)  [MP3, 4.88MB, 192kbps]

“PAS/CAL - Summer is almost here  [MP3, 3.36MB, 128kbps]

 

PAS/CAL, pop modern i de sempre.

Ahir Sigur Rós va tocar a Barcelona. Abans d'ahir ho feu a Madrid.

Arni & Kinski eren membres del grup islandès Gus Gus, que durant una bona temporada va residir a Barcelona (d'aquí la seva visita al festival Hibritart de Mallorca fa ja uns anys). Ara s'han convertit en els millors directors de clips que podrien tenir Sigur Rós. Glosoli és el títol del nou vídeo dels islandesos. Com que les cançons de Sigur Rós són un pèl llargues per posar-les a la ràdio he pensat que veure un vídeo estaria bé.

Si voleu post-rock amb guitarres tocades amb l'arc d'un violí, veus de sirenes en un idioma inventat (el hopelandic), bellesa pels 4 costats, tristesa perenne i cançons de llarga durada en les que un te temps suficient per emprendre un viatge a la terra dels somnis, llavors voleu Sigur Rós. Teniu una pila de coses per descarregar a la seva web.

No sóc un gran expert en el món de l'electrònica, sobretot perquè els meus gustos dins aquest camp estan molt més limitats que en d'altres. Si no sou nouvinguts a la pàgina sabreu ja quin és l'estil d'electrònica que m'agrada. Si acabeu d'arribar, en teniu prou amb escoltar Melodium. Si vos agrada Melodium, podeu visitar el post de Kettel, o viceversa.

El d'aquest francès és un cas atípic. Normalment els grups comencen amb un determinat estil per acabar seduïts per l'electrònica. El seu cas és el contrari. La seva electrònica es troba tan al límit que donar el pas era molt senzill, i ho ha fet. Del 2004 data Felt Melt, la cançó que podeu descarregar-vos més avall. Tan sols fa un any, però les influències de Four Tet i les similituds amb Kettel, Múm i totes aquelles sintonies de televisió hi eren ben presents. Ara Melodium s'ha passat a l'altre bàndol. És com si Gravenhurst coneixessin Devendra Banhart i d'aquí en sortís una col·laboració esplèndida. Això és el que podem escoltar a La fin de tout: unes Coco Rosie menys juganeres i amb menys forçament vocal.

On els pots escoltar? a la ràdio. On no els pots escoltar? En directe. No, Melodium no fa concerts.

“Melodium - Felt Melt  [MP3, 2.35MB, 128kbps]

“Melodium - La fin de tout  [MP3, 3.93MB, 192kbps]

 

Melodium, entre l'electrònica i el folk.

Dissabte vaig anar a un concert a Sa Pobla. Jonston + The Magnetic Band + Ivy.

The Magnetic Band són un grup de Mallorca amb influències de Yo la Tengo, Sea and Cake, Tortoise, American Analog Set... Indie rock instrumental amb pinzellades de veu, un d'aquells grups que et ve de gust sentir quan estàs a casa, calentó. El fred de Sa Pobla no va ajudar a crear l'ambient que necessiten Magnetic Band, que pretenen hipnotitzar-nos amb el seu 4rt disc (el primer que editen amb una discogràfica). How to be a hypnotist és el títol d'aquest disc que edita, com no, Primeros Pasitos.

El disc aplega una bona varietat de tons, des dels més pop, com Love Phone, el rock de Last Dance, fins al jazz-lounge de We want samba. Han enregistrat també una versió del tema de la banda sonora de Twin Peaks que només es troba disponible online. Si els vols escoltar abans de deixar-los entrar al teu disc dur, els tens a la ràdio.

“The Magnetic Band - Last Dance  [MP3, 2.58MB, 80kbps]

“The Magnetic Band - Love Phone  [MP3, 2.31MB, 128kbps]

“The Magnetic Band - We want Samba  [MP3, 6.24MB, 128kbps]

“The Magnetic Band - Twin Peaks Theme  [MP3, 5.69MB, 192kbps]

“The Magnetic Band - The end of disco [MP3, 3.35MB, 192kbps]

 

The Magnetic Band, Mallorca again.

Pelle Carlberg era, fins fa poc, conegut per ser el cantant d'Edson. Un altre dia ja parlarem del seu grup, però he pensat que avui tocava engreixar la secció de singer/songwriter.

Des de Suècia (com no) ens arriba un home disposat a cantar amb humor els temes més seriosos (Go to hell, miss Rydel és hilarant). Els crooners estan de moda altre cop (podeu utilitzar el cercador d'aquesta pròpia web per trobar l'article de Brendan Benson, si és que encara no l'heu llegit). Melodies infinitament pop amb lletres àcides i crítiques amb la societat. Probablement, si el cantant de Belle & Sebastian decidís arrancar una carrera en solitari, es dedicaria a imitar a Pelle Carlberg. Se m'oblidava, la seva discogràfica és, com no, Labrador.

“Pelle Carlberg - Go to Hell, Miss Rydel [MP3, 5.0MB, 192kbps]

“Pelle Carlberg - Riverbank [MP3, 3.02MB, 160kbps]

“Pelle Carlberg - Oh, no! It's happening again [MP3, 5.35MB, 192kbps]

“Pelle Carlberg - Riverbank [VIDEO]

Pelle Carlberg, Suècia, gràcies a déu, ataca de nou

Jazz, pop, electrònica, rock, folk... quan tens un grup que abarca tots aquests estils no et queda més remei que col·locar-lo a la categoria d'experimental. Namelessnumberheadman no són d'Islàndia, perquè probablement si ho fossin ja els coneixeries, serien a les portades de totes aquelles revistes que tan t'agraden.

Essent de Kansas no els queda més remei que guanyar-se les garrofes com tothom, i la veritat és que s'hi esforcen. Començant pel nom, extret d'un personatge de la película de Steven Soderbergh Schizopolis, i continuant amb unes melodies evocadores de paisatges misteriosos. M'és extremadament difícil descriure el que fan aquesta gent: post-rock-folk-pop? Tan se val, el que compta és que són el meu nou secret. Aquell que guardes per les ocasions especials.

“Namelessnumberheadman - Every Fiber [MP3, 4.8MB, 192kbps]

“Namelessnumberheadman - Going to Breathe Again [MP3, 5.1MB, 192kbps]

Ja sabeu que els podeu escoltar a la ràdio, podeu trobar més cançons seves a aquesta secció de la seva web, així com un EP de descàrrega gratuïta amb versions d'Sparklehorse, Flaming Lips, Doris Henson i Minus Story.

Namelessnumberheadman, robant les llums de CYHSY?

Canadà te la música. Ja és un fet. Després de Broken Social Scene i Arcade Fire ja no queda cap argument en contra de l'afirmació anterior. Per si algú no en te prou pot afegir Boards of Canada, Of Montreal, Godspeed You! Black Emperor, Stars, Feist...

Des de Montreal arriben Wolf Parade. Si són tan sols un grup sobrevalorat que s'apunta a la moda o bé són un grup a tenir en compte és una decisió que heu de prendre vosaltres, i no deixeu que ningú us ho imposi. Si voleu la meva opinió, puc dir-vos que, tot i preferir Arcade Fire, Wolf Parade tenen algunes cançons que realment són mereixedores d'aquelles escenes en les què algú ens sorprèn cantant a dins el cotxe, amb la música a tot volum. Quedau avisats de què les millors cançons del seu disc de debut, Apologies to the Queen Mary, no són aquestes que teniu aquí a sota. Si les voleu, haureu de comprar el disc.

Sí, son a la ràdio, i també són a la sala Apolo de Barcelona dia 2 de desembre. Entrada gratuïta si encara guardes el teu abonament del passat Primavera Sound.

“Wolf Parade - Shine a light [MP3, 5.21MB, 192kbps]

“Wolf Parade - You are a runner and I am my father's son [MP3, 4.01MB, 192kbps]

Wolf Parade, aprofitant l'èxit d'Arcade Fire.