No sóc un gran expert en el món de l'electrònica, sobretot perquè els meus gustos dins aquest camp estan molt més limitats que en d'altres. Si no sou nouvinguts a la pàgina sabreu ja quin és l'estil d'electrònica que m'agrada. Si acabeu d'arribar, en teniu prou amb escoltar Melodium. Si vos agrada Melodium, podeu visitar el post de Kettel, o viceversa.
El d'aquest francès és un cas atípic. Normalment els grups comencen amb un determinat estil per acabar seduïts per l'electrònica. El seu cas és el contrari. La seva electrònica es troba tan al límit que donar el pas era molt senzill, i ho ha fet. Del 2004 data Felt Melt, la cançó que podeu descarregar-vos més avall. Tan sols fa un any, però les influències de Four Tet i les similituds amb Kettel, Múm i totes aquelles sintonies de televisió hi eren ben presents. Ara Melodium s'ha passat a l'altre bàndol. És com si Gravenhurst coneixessin Devendra Banhart i d'aquí en sortís una col·laboració esplèndida. Això és el que podem escoltar a La fin de tout: unes Coco Rosie menys juganeres i amb menys forçament vocal.
On els pots escoltar? a la ràdio. On no els pots escoltar? En directe. No, Melodium no fa concerts.
“Melodium - Felt Melt [MP3, 2.35MB, 128kbps] ![]()
“Melodium - La fin de tout [MP3, 3.93MB, 192kbps] ![]()

Melodium, entre l'electrònica i el folk.