I think I need a new heart

Mirah Yom Tov Zeitlyn, és qui s'amaga darrera aquest projecte. Coneguda no només per ser amiga i col·laboradora dels Microphones, sinó també per tenir una veu molt suggerent, es mou amb facilitat en el terreny del lo-fi sense renunciar a orquestacions com les de "Cold cold water", al més pur estil Ennio Morricone, o el to cabaret de "Light the match".

Per qui vulgui una garantia de qualitat: edita K records, segell de Calvin Johnson.

No és folk, no és pop, és Mirah. I la tens a la ràdio.

“Mirah - Light the match [MP3, 2.1MB, 128kbps]
“Mirah - Cold cold water [MP3, 4.1MB, 112kbps]
“Mirah - Sweepstakes prize [MP3, 1.9MB, 56kbps]
 

Aquesta web és una merda. Sí, hi ha música... sí, hi ha vídeos... però... i vídeos i música? Volíeu caldo? Dues tasses.

José González és suec. No ho he decidit jo, sinó els seus pares, però la veritat és que sorprèn. Sorprèn la hispanitat del nom. Segurament, si vivís aquí, ja s'hauria posat un nom artístic. Però, és clar, a Suècia de Josés Gonzálezs no n'hi deu haver tants.

No només és sorprenent el seu origen, sinó la calidesa del seu so. Com aquell que no vol, sense intenció, aconsegueix deixar-se anar per les notes fins a escriure cançons dignes de merèixer alguna llàgrima. Nick Drake, Elliot Smith... ja no són entre nosaltres. És com si José González s'hagués apoderat del seu esperit per a recordar-nos a tots que una cançó no només pot evocar bellesa, sinó ser bella en sí mateixa.

El mateix deuen pensar els publicistes de Sony, sempre encarregats de fer-nos reviure alguna canço que potser teníem oblidada. Si ja ho van fer amb Stereo-Total i el seu I love you Ono, ara han creat un anunci digne de ser vist un cop rera un altre. El dels televisors Bravia. Aquí el tens:

Em sap greu per la pixelació. La cançó es diu Heartbeats. I el disc Veneer, és del 2004. També hi ha per aquí una cançó en mp3 que trobareu a la ràdio:

“José González - Stay In The Shade  [MP3, 3.27MB, 192kbps]

Demà tampoc hi ha post. Que gaudiu de José González i bon cap de setmana.

Pelle Carlberg era, fins fa poc, conegut per ser el cantant d'Edson. Un altre dia ja parlarem del seu grup, però he pensat que avui tocava engreixar la secció de singer/songwriter.

Des de Suècia (com no) ens arriba un home disposat a cantar amb humor els temes més seriosos (Go to hell, miss Rydel és hilarant). Els crooners estan de moda altre cop (podeu utilitzar el cercador d'aquesta pròpia web per trobar l'article de Brendan Benson, si és que encara no l'heu llegit). Melodies infinitament pop amb lletres àcides i crítiques amb la societat. Probablement, si el cantant de Belle & Sebastian decidís arrancar una carrera en solitari, es dedicaria a imitar a Pelle Carlberg. Se m'oblidava, la seva discogràfica és, com no, Labrador.

“Pelle Carlberg - Go to Hell, Miss Rydel [MP3, 5.0MB, 192kbps]

“Pelle Carlberg - Riverbank [MP3, 3.02MB, 160kbps]

“Pelle Carlberg - Oh, no! It's happening again [MP3, 5.35MB, 192kbps]

“Pelle Carlberg - Riverbank [VIDEO]

Pelle Carlberg, Suècia, gràcies a déu, ataca de nou

Avui he arribat una hora abans a la universitat. M'he confós. Genial.

En canvi, n'hi ha d'altres als què la vida els va més bé i ho tenen tot més clar. És el cas de Brendan Benson, el cantautor que les torna a totes boges com si fos Robbie Williams. Tot i que musicalment guarda més similituds amb Josh Rouse (almenys si prenem per referència el seu disc 1972) que amb aquest darrer, s'ha embarcat en l'aventura (no creiem que gaire arriscada comercialment) de col·laborar amb Jack White, dels White Stripes. La col·laboració no és tan estranya si pensem que els dos viuen a Detroit, a un parell de carrers l'un de l'altre, i que són amics. El grup que han format es diu Raconteurs, i no deu faltar gaire perquè el seu disc de debut vegi la llum. En comentaris recents a l'Hola! de la música (és a dir, el NME) aquest angelet ha dit que el nou àlbum és comparable al Nevermind de Nirvana. Modèstia no podem negar que n'hi falti, no?

Una nova portada de la SuperPop (al més pur estil Evan Dando), o un cantant a tenir en compte? Jutja-ho tu mateix a la ràdio.

“Brendan Benson - What I'm looking for [MP3, 4.84MB, 128kbps]

Brendan Benson, ben aviat a les carpetes de les jovenetes.

Chan Marshall, altrament coneguda com Cat Power o l'artista que un ha d'evitar veure en directe. Després del seu pas per Barcelona i Madrid la pluja de crítiques (en el pitjor sentit que la paraula pugui prendre) va ser aclaparadora. Tanta expectació havia creat el seu concert, tantes il·lusions desperten els seus discs, que la majoria dels seus seguidors van declarar sentir-se, literalement i amb totes les lletres, estafats. Jurant i perjurant que mai més la veuran en directe puc assegurar que, si Chan Marshall / Cat Power segueix fent el què fa als seus àlbums, tampoc deixaran de comprar la seva música.

Senyores i senyors, inaugurant la secció de folk/cantautor, inaugurant també una setmana que serà llarga i feixuga, lluny d'animar-vos el dia (se siente), us convido al món de la tristesa infinita. The greatest és la porta que heu d'obrir per entrar, porta que també obre i dóna títol al proper àlbum de Cat Power, que veurà la llum (o la foscor) el 24 de Gener de l'any vinent. Què dieu? Que no sabeu si teniu ganes de deixar entrar a aquesta senyoreta al vostre disc dur? Està bé... Els desconfiats podeu sentir-la primer aquí. Així de fàcil.

“Cat Power - The Greatest [MP3, 4.64MB, 192kbps]

Cat Power, val la pena veure-la en directe, però no sé si sentir-la.