I think I need a new heart

Quin grup millor per reprendre l'activitat després d'un hivern que alguns diuen que no és hivern. IthinkIneedanewheart, malgrat tot, sí ha estat hivernant.

Torna, emperò, amb forces renovades. I si és així és gràcies al concert de 2 hores i escaig que es van marcar els Long Winters al Teatre de Lloseta dissabte passat per cortesia de Fonart. Aquest projecte de John Roderick completa la trilogia de Colin Meloy (Decemberists) i Ben Gibbard (Death Cab For Cutie) amb un so que beu de Posies, Nada Surf i deixa anar també pinzellades folk i psicodèliques.

Alguns els consideraran anacrònics per pensar que el pop/rock de tota la vida està ben mort i enterrat, però el discurs dels Long Winters sembla tenir pretensions de demostrar justament el contrari. Amb un darrer disc (Putting the days to bed, 2006) que precisament abandona el folk i es concentra en les guitarres enèrgiques.  

Els tens a la ràdio.

“The Long Winters - Pushover [MP3, 2.4MB, 128kbps]
“The Long Winters - Ultimatum [MP3, 3.4MB, 128kbps]
“The Long Winters - Blue Diamonds [MP3, 1.3MB, 48kbps]
“The Long Winters - Stupid [MP3, 1.4MB, 48kbps]

"Vuelvo a perder la noción de saber qué es lo que hago bien. No tengo la chispa".

Mentida. El Hombre Burbuja tenien tot el talent necessari per saber que el que feien estava ben fet. Que el món se n'adonés o no ja era una altra cosa i, per esgotament, van decidir acabar amb el grup al final del seu concert del FIB 2002, al que un servidor va assistir esgarrifant-se en sentir Julio de la Rosa, el cantant, pronunciar les fatídiques paraules "El hombre burbuja ha muerto! Larga vida al hombre burbuja!".

Però tot el que va torna, i més si s'aprofita la moda dels Surfin' Bichos. Dia 11 de Setembre (un toc cínic tenint en compte que el destí de Julio de la Rosa davant la dissolució del grup va ser Nova Iork)  va aparèixer el recopilatori "Tu ves ovnis" (Everlasting - Recordings from the other side, 2006). Un grans èxits acompanyat de demos i versions que no havia de venir sol, dos concerts de reunió, a Xeres i Sevilla, havien d'acompanyar-lo. Els concerts de moment han estat ajornats. Una gran notícia, així els fans incondicionals del grup tenim temps de fer augmentar l'expectació i contagiar-la.

Escoltau les cançons, les podeu trobar a la ràdio i/o les podeu descarregar dels links que trobareu a continuació. Qui no acabi recitant pel carrer "Kill the mosquito" o posant "Por que no" a la seva festa de cap d'any que deixi un missatge als comentaris. Li enviarem un metge de forma urgent que li diagnostiqui la sordera.

“El Hombre Burbuja - Crol [MP3, 2.7MB, 96kbps]
“El Hombre Burbuja - Mi rulot and I (demo) [MP3, 2.10MB, 128kbps]
“El Hombre Burbuja - Kill the mosquito [MP3, 3.6MB, 128kbps]
“El Hombre Burbuja - Por que no [MP3, 2.7MB, 128kbps]

Ara que s'acosten aquelles dates on tothom presumeix de ser capaç de recomanar-te el millor que s'ha editat durant l'any fent unes llistes inacabables i sempre amb elements exòtics (fa modern) és hora d'advertir-te:

Desconfia de tota llista on el nou àlbum de Dan Bejar (Destroyer) no ocupi els 10 primers llocs.

Avisat quedes.

Aquest canadenc prolífic fins a l'exageració (10 anys, 7 àlbums, sense comptar que també forma part del supergrup The New Pornographers) no pot amagar els seus gustos musicals a l'hora de composar les seves peces. Però en uns temps en què Bowie s'ha convertit més aviat en una peça de museu, escoltar les cançons de Destroyer's Rubies (editat a Europa per Acuarela a partir del 21 de Novembre i amb un tema extra que no te l'edició americana) és un regal per als sentits.

Una orquestació digna de Divine Comedy, un so 70 de Bowie,  un regust a Dylan i lletres com em vaig abocar a mi mateix cap a l'infinit, creu-me, tenia els meus motius són el cóctel perfecte per enganxar-te aquesta tardor.

Tens a la ràdio el tema European Oils com a avançament del que et depararà aquest Destroyer's Rubies.  Com a la redacció (per dir alguna cosa) de IthinkIneedanewheart som (plural de modèstia) molt espavilats i estem sempre a la última, ja fa temps que tenim rondant per aquí l'edició americana d'aquest àlbum, i et podem assegurar que, tot i tenint una cançó menys, és un LP imprescindible. En concret el primer tema Rubies és una obra mestra, d'aquestes que un pensava que ja no es feien. En definitiva, que el compreu, que val la pena.

“Destroyer - European Oils [MP3, 4.50MB, 128kbps]

Luke Haines ha mort.

La frase és, per sort, una qüestió de màrqueting. Ell ha decidit dir-ho per poder publicar un disc triple (Luke Haines is Dead, EMI, 2005) i jo per aquelles coses d'enganxar el lector amb una primera frase impactant. És la darrera estratagema d'aquest geni per ocupar d'una vegada el lloc que li correspon a l'star system de l'indie, just devora altres morts il·lustres com Jeff Buckley i Nick Drake.

Cap visible del Auteurs, Baader Meinhof (pren el nom d'un grup terrorista alemany dels 70) i Black Box Recorder, ha flirtejat amb el pop, el rock, el glam-revival i l'electrònica. Si algun dia passeu per aquell hipermercat de la cultura que és l'fnac, potser trobareu a la secció de Selecció FNAC un disc com el New Wave dels Auteurs. No és casualitat. Quan el brit pop just feia les primeres passes Luke Haines i els seus Auteurs ja havien indicat el camí a seguir. Però ja se sap que ser pioner no garanteix l'èxit: la premsa britànica els va deixar de banda, preferint un so més simple com el de Suede i la premsa americana, des de la ignorància de la distància, els va calificar de seguidors del moviment en comptes de precursors. Un comença a entendre la mala bava que ha acumulat Luke Haines a les seves lletres àcides durant aquests anys.

Si voleu descobrir aquest magnífic grup de culte, Luke Haines us dóna l'oportunitat amb un concert dels Auteurs del novembre de 1999:

http://www.lukehaines.co.uk/etc/

Podràs escoltar-ne les millors cançons a la ràdio.

Per altra banda, Mr. Haines prepara un nou disc en solitari, Off my rocker at the art school bop, per dia 30 d'octubre. Aquest és el single de presentació:

Després d'una època d'exàmens he decidit tornar a mantenir la web. Si ho faig és gràcies a grups com The Lovekevins.

Des de Malmö, Suècia (com no) ens arriba una altra dosi de pop meravellós. La fàbrica sueca sembla no esgotar mai la matèria primera. Aquest cop la discogràfica te un nom idílic, perfecte: Songs I wish I had written. Més suggerent, impossible.

Amb un 7" i un cdEP editats, posen a disposició del món sencer a través de la seva web pràcticament tot el que tenen, les cartes sobre la taula. I The Lovekevins tenen un bon joc, una bona mà i estan per guanyar la partida i fer saltar la banca. Stop Being Perfect pot convertir-se en la banda sonora del teu dia a dia durant prou temps com perquè pensis que no pot ser que cançons com aquesta no s'hagin escrit fins ara, però la veritat és que destacar algunes cançons per sobre d'altres seria desmerèixer un inici discogràfic sense fisures. Grups com aquest ajuden a entendre perquè aquesta web, tot i intentar representar una certa varietat d'estils, no pot amagar la seva debilitat pel POP. Pop is not dead.

Els tens a la ràdio, i com que fer una selecció d'aquestes sis cançons més absolutament impossible i la ràdio fa temps que no s'actualitza, les trobaràs totes.

“The Lovekevins - Blame the english [MP3, 2.64MB, 128kbps]

“The Lovekevins - Stop being perfect [MP3, 2.78MB, 128kbps]

“The Lovekevins - Happy happy [MP3, 2.68MB, 128kbps]

“The Lovekevins - Max Leon [MP3, 3.68MB, 128kbps]

“The Lovekevins - Soviet.se [MP3, 4.26MB, 128kbps]

“The Lovekevins - The big nono [MP3, 4.92MB, 128kbps]

The Lovekevins, stop being perfect.

Power Pop. Girl Power. Girrrrrrrrrrrrrl Powahhhhh! (per si algú no m'havia entès).

Després de tants de dies sense dir res, en termes musicals, un no pot tornar amb qualsevol cosa, està clar. Es necessita un hit. I un pot pensar que les cançons que són hits no es regalen de qualsevol manera en forma d'mp3, i te raó. El que passa és que quan fas un disc com Electrified, ple a vessar de cançons immediates i hits indiscutibles d'un món ideal en el què les llistes d'èxits no són manipulades, tan te fa si regales cançons com Side 2. Quin títol més bonic i irònic per a tota una cara A, un single en tota regla. Si després del primer 'Hey' no se t'han dilatat les pupil·les i t'han entrat ganes d'aixecar-te de la cadira, fes-'tho mirar.

La música és per passar-s'ho bé.

El grup? Dressy Bessy, per descomptat. Side2, de cap a la ràdio. Just Once More és del seu anterior disc, del 2003.

“Dressy Bessy - Side 2 [MP3, 2.8MB, 128kbps]

“Dressy Bessy - Just Once More [MP3, 4.7MB, 192kbps]

Blau és el color de Dressy Bessy i de la web.

6 de Febrer. És la data que surt a la venda a Europa el nou àlbum de Belle & Sebastian, The Life Pursuit.

Els escocesos, que cada cop sonen més americans, posen a la nostra disposició un mp3 que no serà el primer single del disc i que a més sona a homenatge al grup que militava a la discogràfica Sarah Records del mateix nom de la cançó.

He tingut l'oportunitat de veure'ls en directe recentment i la veritat és que és curiós, però si quan Belle&Sebastian van començar es caracteritzaven per tenir uns discs molt bons i un mal directe, sembla que la truita s'està girant. Si podeu veure'ls, no deixeu passar l'oportunitat.

“Belle & Sebastian - Another Sunny Day  [MP3, 7.46MB, 256kbps]

La portada del nou disc

Clem Snide sempre s'han caracteritzat per fer cançons precioses, suaus, tranquiles, country-americana, precioses (mooooc, ja he repetit precioses).

No són un grup nou, donen la tabarra des del 1991 i fins ara només han sigut l'objectiu de fans de Low, Calexico, Lambchop, Smog... Un grup, tot i la seva indubtable qualitat, minoritari. Els he pogut llegir a alguna entrevista que ells no fan americana, que això no va amb ells, que ells fan rock&roll. L'afirmació em sembla una mica exagerada, proveu d'escoltar la cançó All Green. Si seguiu amb l'altra cançó que tenim per aquí, Fill me with your light, potser començareu a estar més d'acord amb la visió del grup que amb la meva. Si a més us dic que han fet una versió magnífica del Beautiful de Cristina Aguilera probablement ja l'estareu cercant al llarg i ample de la web.

Clem Snide són un grup que te aquestes coses, que agrada de bones a primeres, que fa cançons pop, senzilles, amb una suavitat i professionalitat incomparables. Podreu canviar de jaqueta, d'equip de futbol, de xicota, d'estil musical, però tot i així crec que, aneu on aneu, dureu amb vosaltres Clem Snide. I like your fucking rock&roll, so fill us with your light, diria jo. Si mai teniu l'oportunitat de tenir un disc de Clem Snide entre les mans, no el deixeu escapar. Us en podríeu penedir per molt i molt de temps.

La ràdio és on ja saps. Aquí tens les cançons:

“Clem Snide - All Green  [MP3, 3.04MB, 128kbps]

“Clem Snide - Fill me with your light  [MP3, 4.38MB, 128kbps]

Clem Snide, elegància pop.