I think I need a new heart

Quin grup millor per reprendre l'activitat després d'un hivern que alguns diuen que no és hivern. IthinkIneedanewheart, malgrat tot, sí ha estat hivernant.

Torna, emperò, amb forces renovades. I si és així és gràcies al concert de 2 hores i escaig que es van marcar els Long Winters al Teatre de Lloseta dissabte passat per cortesia de Fonart. Aquest projecte de John Roderick completa la trilogia de Colin Meloy (Decemberists) i Ben Gibbard (Death Cab For Cutie) amb un so que beu de Posies, Nada Surf i deixa anar també pinzellades folk i psicodèliques.

Alguns els consideraran anacrònics per pensar que el pop/rock de tota la vida està ben mort i enterrat, però el discurs dels Long Winters sembla tenir pretensions de demostrar justament el contrari. Amb un darrer disc (Putting the days to bed, 2006) que precisament abandona el folk i es concentra en les guitarres enèrgiques.  

Els tens a la ràdio.

“The Long Winters - Pushover [MP3, 2.4MB, 128kbps]
“The Long Winters - Ultimatum [MP3, 3.4MB, 128kbps]
“The Long Winters - Blue Diamonds [MP3, 1.3MB, 48kbps]
“The Long Winters - Stupid [MP3, 1.4MB, 48kbps]

Ara que s'acosten aquelles dates on tothom presumeix de ser capaç de recomanar-te el millor que s'ha editat durant l'any fent unes llistes inacabables i sempre amb elements exòtics (fa modern) és hora d'advertir-te:

Desconfia de tota llista on el nou àlbum de Dan Bejar (Destroyer) no ocupi els 10 primers llocs.

Avisat quedes.

Aquest canadenc prolífic fins a l'exageració (10 anys, 7 àlbums, sense comptar que també forma part del supergrup The New Pornographers) no pot amagar els seus gustos musicals a l'hora de composar les seves peces. Però en uns temps en què Bowie s'ha convertit més aviat en una peça de museu, escoltar les cançons de Destroyer's Rubies (editat a Europa per Acuarela a partir del 21 de Novembre i amb un tema extra que no te l'edició americana) és un regal per als sentits.

Una orquestació digna de Divine Comedy, un so 70 de Bowie,  un regust a Dylan i lletres com em vaig abocar a mi mateix cap a l'infinit, creu-me, tenia els meus motius són el cóctel perfecte per enganxar-te aquesta tardor.

Tens a la ràdio el tema European Oils com a avançament del que et depararà aquest Destroyer's Rubies.  Com a la redacció (per dir alguna cosa) de IthinkIneedanewheart som (plural de modèstia) molt espavilats i estem sempre a la última, ja fa temps que tenim rondant per aquí l'edició americana d'aquest àlbum, i et podem assegurar que, tot i tenint una cançó menys, és un LP imprescindible. En concret el primer tema Rubies és una obra mestra, d'aquestes que un pensava que ja no es feien. En definitiva, que el compreu, que val la pena.

“Destroyer - European Oils [MP3, 4.50MB, 128kbps]

 

Ser indie dins l'indie no és fàcil. Que els ho expliquin a Deerhoof, una banda de San Francisco que compta amb una vocalista japonesa (la seva veu no s'oblida fàcilment). Contra vent i comercialitat el grup publica discs des de l'any 94 en què es van formar i, en el seu darrer disc "The Runner's Four" hi trobem un gir d'acostament cap al "gran" públic. Una porta que s'obre per als que l'eccentricitat és un problema. 'Wrong time capsule', una de les cançons més accessibles de la seva discografia, pertany a aquest darrer disc i mereix estar a les llistes del millor de l'any. Sí, aquelles coses que, ara que queden pocs dies, tots ens afanyem a fer. Aquelles llistes on tots hi volem incloure les joies musicals que estem segurs que a molts se'ls han escapat.

Deerhoof i la seva 'Wrong time capsule' són una d'aquestes joies, no te'n quedi cap dubte. Si vols intentar adinsar-te dins el món Deerhof o pots fer amb la resta d'mp3 que t'ofereix la seva discogràfica, kill rock stars. Si Deerhoof tenia discogràfica, no podia tenir un nom més encertat. Si encara en vols més pots trobar una pila més d'emepetresos aquí: http://puzzle.suchfun.net/deerhoof/

Els tens, com no, a la ràdio.

“Deerhoof - Wrong Time Capsule [MP3, 3.29MB, 160kbps]

Deerhoof, genialitat i diversió japonesa.

Finalment he arreglat el problema de la ràdio. Ja podeu sentir les cançons de PAS/CAL que no hi havia ahir.

Avui és divendres. No sé si ho haureu notat, però normalment el cap de setmana el bloc no s'actualitza. Què vol dir això? Que el grup del divendres es queda a dalt de tot de la pàgina i de la ràdio durant tres dies. Permetria jo que el grup que estés tant de temps aquí a dalt fos dolent?

La resposta és sí, però resulta que aquesta setmana esteu de sort i el grup que es quedarà aquí tot el cap de setmana perquè el pogueu escoltar i reescoltar és... Thee More Shallows.

Com? Que ara em dieu que esperàveu que el grup fos... què sé jo... Tortoise? Grandaddy? Sparklehorse? Yo la Tengo? Ah, no, que resulta que volíeu que el grup creés atmòsferes amb una tensió que es pot sentir (no, no la podreu tallar per més que ho proveu, em sap greu), que les seves cançons tinguessin crescendos instrumentals dignes d'Explosions in the Sky o Mogwai, que us fessin sentir por i plaer alhora, juntament amb l'alegria d'haver trobat un grup del qual en voleu tots els discs...

Pues va a ser que sí.

Thee More Shallows són de San Francisco i s'han passat 3 anys (!!!!!!) a l'estudi masteritzant el seu darrer disc. La joia és del 2004 i es titula More Deep Cuts. L'esforç i l'espera, sense cap mena de dubte, han valgut la pena. La pregunta sobre la qual tots hem de reflexionar és què estem fent malament perquè discs com aquest ens hagin passat per alt durant tant de temps. Els seus plans de futur són un EP pel març del 2006 i un LP uns mesos després.

Escolta'ls a la ràdio. Aquí tens les cançons:

“Thee More Shallows - The Perfect Map  [MP3, 9.18MB, 160kbps]

“Thee More Shallows - 2 a.m.  [MP3, 6.68MB, 192kbps]

“Thee More Shallows - Freshman Thesis  [MP3, 6.91MB, 192kbps]

 

Thee More Shallows, tot un regal de nadal.

Dissabte vaig anar a un concert a Sa Pobla. Jonston + The Magnetic Band + Ivy.

The Magnetic Band són un grup de Mallorca amb influències de Yo la Tengo, Sea and Cake, Tortoise, American Analog Set... Indie rock instrumental amb pinzellades de veu, un d'aquells grups que et ve de gust sentir quan estàs a casa, calentó. El fred de Sa Pobla no va ajudar a crear l'ambient que necessiten Magnetic Band, que pretenen hipnotitzar-nos amb el seu 4rt disc (el primer que editen amb una discogràfica). How to be a hypnotist és el títol d'aquest disc que edita, com no, Primeros Pasitos.

El disc aplega una bona varietat de tons, des dels més pop, com Love Phone, el rock de Last Dance, fins al jazz-lounge de We want samba. Han enregistrat també una versió del tema de la banda sonora de Twin Peaks que només es troba disponible online. Si els vols escoltar abans de deixar-los entrar al teu disc dur, els tens a la ràdio.

“The Magnetic Band - Last Dance  [MP3, 2.58MB, 80kbps]

“The Magnetic Band - Love Phone  [MP3, 2.31MB, 128kbps]

“The Magnetic Band - We want Samba  [MP3, 6.24MB, 128kbps]

“The Magnetic Band - Twin Peaks Theme  [MP3, 5.69MB, 192kbps]

“The Magnetic Band - The end of disco [MP3, 3.35MB, 192kbps]

 

The Magnetic Band, Mallorca again.

Canadà te la música. Ja és un fet. Després de Broken Social Scene i Arcade Fire ja no queda cap argument en contra de l'afirmació anterior. Per si algú no en te prou pot afegir Boards of Canada, Of Montreal, Godspeed You! Black Emperor, Stars, Feist...

Des de Montreal arriben Wolf Parade. Si són tan sols un grup sobrevalorat que s'apunta a la moda o bé són un grup a tenir en compte és una decisió que heu de prendre vosaltres, i no deixeu que ningú us ho imposi. Si voleu la meva opinió, puc dir-vos que, tot i preferir Arcade Fire, Wolf Parade tenen algunes cançons que realment són mereixedores d'aquelles escenes en les què algú ens sorprèn cantant a dins el cotxe, amb la música a tot volum. Quedau avisats de què les millors cançons del seu disc de debut, Apologies to the Queen Mary, no són aquestes que teniu aquí a sota. Si les voleu, haureu de comprar el disc.

Sí, son a la ràdio, i també són a la sala Apolo de Barcelona dia 2 de desembre. Entrada gratuïta si encara guardes el teu abonament del passat Primavera Sound.

“Wolf Parade - Shine a light [MP3, 5.21MB, 192kbps]

“Wolf Parade - You are a runner and I am my father's son [MP3, 4.01MB, 192kbps]

Wolf Parade, aprofitant l'èxit d'Arcade Fire.

Avui és un gran dia pels seguidors de LOST, Perdidos pels que no són tan fans de la sèrie. Ahir, després de 3 setmanes sense emetre, es reemprèn l'emissió de la segona temporada amb el 6è capítol als estats units. Perquè és avui el gran dia?, demanareu. Perquè avui arriba a internet el capítol, una colla d'ultra fans en fan els subtítols al castellà i avui vespre mateix tots els seguidors que la sèrie ha fet aquí amb la primera temporada poden veure ja el capítol al seu ordinador. És com una droga. Una bogeria tot plegat.

Després de l'innegable demostració de què LOST és la sèrie de moda aquí i per tot arreu, toca una mica de música. Tranquils que no desvetllaré cap secret de la segona temporada a ningú. Fa dos capítols enrera (al 4rt de la segona temporada que fan a estats units), un personatge (adivineu quin) menciona un grup de rock. Un grup amb cara i ulls. The Hold Steady. Quin preu te sortir a la sèrie de moda? Que li demanin a Death Cab For Cutie amb OC (Orange County).

Rock revival? Sigui el que sigui les crítiques al seu país són molt bones. Jo personalment no ho acabo de veure clar, per això no veureu aquí la cara somrient amb el polse amunt al costat de la cançó, però com de tot hi ha a la vinya del senyor... ho posarem uns dies a la ràdio a veure què tal. A algú li deu atreure el rock encara.

“The Hold Steady - The Swish [MP3, 3.83MB, 128kbps]

“The Hold Steady - Your little hoodrat friend [MP3, 4.44MB, 128kbps]

The Hold Steady, celebrant l'aparició a la sèrie de moda amb una Bud.

És pont per a alguns, d'altres són a la feina. Per tal de seguir la festa dels que se la poden permetre i animar els que penquen, avui toca Ted Leo + Pharmacists. Rock que aixeca els ànims de qualsevol.

Avís: darrerament me n'he adonat que el rock és un estil que cada cop m'atreu menys. Per tant si trobeu algun grup sota l'etiqueta de rock voltant per aquí vol dir que o bé són molt bons, o bé no són rock :).

Tot i passar desapercebuts per aquí, Ted Leo + Pharmacists tenen 9 discs publicats i capten públic que va des del power pop al punk rock. Amb lletres tant personals com políticament compromeses han aconseguit trobar el seu lloc a les llistes del millor de l'any de les revistes més prestigioses del món indie internacional. Aquí se n'han fet ressó a... Sant Feliu de Llobregat. Les millors cançons, ja ho sabeu, a la ràdio. Com que n'hi ha tantes per devallar, vos he marcat ses que m'agraden més. Prest podreu usar emoticones als vostres comentaris!

Les cançons:

“Biomusicology [MP3, 2.95MB,96kbps]

“Bleeding Powers [MP3, 2.01MB,96kbps]

“Congressional Dubcision [MP3,3.83MB ,96kbps]

“Criminal Piece [MP3,1.91MB ,96kbps]

“Ghosts [MP3,1.53MB ,96kbps]

“Loyal to my sorrowful country [MP3,1.77MB ,96kbps]

“Me and Mia [MP3,2.47MB ,96kbps]

“Squeaky Fingers [MP3,2.49MB ,96kbps]

“Tell Balgeary Balgury is dead [MP3,2.88MB ,96kbps]

“The Anoited One [MP3,2.84MB ,96kbps]

“The crane takes flight [MP3,1.31MB ,96kbps]

“The gold finch and the red oak tree [MP3,1.31MB ,96kbps]

“Walking Through [MP3,2.41MB ,96kbps]

“Where have all the rude boys gone [MP3,3.46MB ,96kbps]

Ted Leo, intentant treure's el riff de l'orella

Avui ha nascut Leonor, infanta d'honor. L'avinantesa assenyalava que avui el grup del post seria Marlango (Leonor Watling), però no. No tenen mp3.