I think I need a new heart

Ser indie dins l'indie no és fàcil. Que els ho expliquin a Deerhoof, una banda de San Francisco que compta amb una vocalista japonesa (la seva veu no s'oblida fàcilment). Contra vent i comercialitat el grup publica discs des de l'any 94 en què es van formar i, en el seu darrer disc "The Runner's Four" hi trobem un gir d'acostament cap al "gran" públic. Una porta que s'obre per als que l'eccentricitat és un problema. 'Wrong time capsule', una de les cançons més accessibles de la seva discografia, pertany a aquest darrer disc i mereix estar a les llistes del millor de l'any. Sí, aquelles coses que, ara que queden pocs dies, tots ens afanyem a fer. Aquelles llistes on tots hi volem incloure les joies musicals que estem segurs que a molts se'ls han escapat.

Deerhoof i la seva 'Wrong time capsule' són una d'aquestes joies, no te'n quedi cap dubte. Si vols intentar adinsar-te dins el món Deerhof o pots fer amb la resta d'mp3 que t'ofereix la seva discogràfica, kill rock stars. Si Deerhoof tenia discogràfica, no podia tenir un nom més encertat. Si encara en vols més pots trobar una pila més d'emepetresos aquí: http://puzzle.suchfun.net/deerhoof/

Els tens, com no, a la ràdio.

“Deerhoof - Wrong Time Capsule [MP3, 3.29MB, 160kbps]

Deerhoof, genialitat i diversió japonesa.

Power Pop. Girl Power. Girrrrrrrrrrrrrl Powahhhhh! (per si algú no m'havia entès).

Després de tants de dies sense dir res, en termes musicals, un no pot tornar amb qualsevol cosa, està clar. Es necessita un hit. I un pot pensar que les cançons que són hits no es regalen de qualsevol manera en forma d'mp3, i te raó. El que passa és que quan fas un disc com Electrified, ple a vessar de cançons immediates i hits indiscutibles d'un món ideal en el què les llistes d'èxits no són manipulades, tan te fa si regales cançons com Side 2. Quin títol més bonic i irònic per a tota una cara A, un single en tota regla. Si després del primer 'Hey' no se t'han dilatat les pupil·les i t'han entrat ganes d'aixecar-te de la cadira, fes-'tho mirar.

La música és per passar-s'ho bé.

El grup? Dressy Bessy, per descomptat. Side2, de cap a la ràdio. Just Once More és del seu anterior disc, del 2003.

“Dressy Bessy - Side 2 [MP3, 2.8MB, 128kbps]

“Dressy Bessy - Just Once More [MP3, 4.7MB, 192kbps]

Blau és el color de Dressy Bessy i de la web.

Blup és el soroll de les bimbolles que deixa anar el que respira sota l'aigua. El que no té l'aigua al coll, sinó que ja es troba en plena immersió de feina inacabable.

De moment, l'aire que queda als pulmons, no dóna per mantenir el blog com a un li agradaria, sinó per fer la feina que li pertoca (i ve just).

Un cop baixi el nivell de l'aigua i pugui sortir a agafar més aire, actualitzaré el bloc amb més freqüència.

Gràcies per la comprensió.

6 de Febrer. És la data que surt a la venda a Europa el nou àlbum de Belle & Sebastian, The Life Pursuit.

Els escocesos, que cada cop sonen més americans, posen a la nostra disposició un mp3 que no serà el primer single del disc i que a més sona a homenatge al grup que militava a la discogràfica Sarah Records del mateix nom de la cançó.

He tingut l'oportunitat de veure'ls en directe recentment i la veritat és que és curiós, però si quan Belle&Sebastian van començar es caracteritzaven per tenir uns discs molt bons i un mal directe, sembla que la truita s'està girant. Si podeu veure'ls, no deixeu passar l'oportunitat.

“Belle & Sebastian - Another Sunny Day  [MP3, 7.46MB, 256kbps]

La portada del nou disc

Aquesta web és una merda. Sí, hi ha música... sí, hi ha vídeos... però... i vídeos i música? Volíeu caldo? Dues tasses.

José González és suec. No ho he decidit jo, sinó els seus pares, però la veritat és que sorprèn. Sorprèn la hispanitat del nom. Segurament, si vivís aquí, ja s'hauria posat un nom artístic. Però, és clar, a Suècia de Josés Gonzálezs no n'hi deu haver tants.

No només és sorprenent el seu origen, sinó la calidesa del seu so. Com aquell que no vol, sense intenció, aconsegueix deixar-se anar per les notes fins a escriure cançons dignes de merèixer alguna llàgrima. Nick Drake, Elliot Smith... ja no són entre nosaltres. És com si José González s'hagués apoderat del seu esperit per a recordar-nos a tots que una cançó no només pot evocar bellesa, sinó ser bella en sí mateixa.

El mateix deuen pensar els publicistes de Sony, sempre encarregats de fer-nos reviure alguna canço que potser teníem oblidada. Si ja ho van fer amb Stereo-Total i el seu I love you Ono, ara han creat un anunci digne de ser vist un cop rera un altre. El dels televisors Bravia. Aquí el tens:

Em sap greu per la pixelació. La cançó es diu Heartbeats. I el disc Veneer, és del 2004. També hi ha per aquí una cançó en mp3 que trobareu a la ràdio:

“José González - Stay In The Shade  [MP3, 3.27MB, 192kbps]

Demà tampoc hi ha post. Que gaudiu de José González i bon cap de setmana.