I think I need a new heart

Estrenem secció. La dels recopilatoris.

Com podeu veure ahir em vaig donar un descans (sempre merescut), i avui me'n don un altre. Bé, quasi. Avui és fi de mes i toca cobrar. A aquesta web no cobrareu en metàl·lic, però sí en recopilatoris. T'has perdut algun grup aquest mes? T'has quedat amb el dubte de si valia la pena? Vols comparar els teus gustos amb l'administrador de la web? Aquí tens el millor del mes de novembre:

“Clem Snide - Fill me with your light  [MP3, 4.38MB, 128kbps]

“Thee More Shallows - The Perfect Map  [MP3, 9.18MB, 160kbps]

“Voxtrot - The Start of Something [MP3, 6.23MB, 192kbps]

“Clap Your Hands Say Yeah - Upon this tidal wave of young blood [MP3, 4.19MB, 128kbps]

“Namelessnumberheadman - Going to Breathe Again [MP3, 5.1MB, 192kbps]

I es queden fora Pelle Carlberg, Brendan Benson, Wolf Parade, Kettel... Però no hi poden ser tots. És un top 5 i no un top 9817265... Tens queixes, agraïments, amenaces de mort o bomba? Deixa'ls als comentaris.

Clem Snide sempre s'han caracteritzat per fer cançons precioses, suaus, tranquiles, country-americana, precioses (mooooc, ja he repetit precioses).

No són un grup nou, donen la tabarra des del 1991 i fins ara només han sigut l'objectiu de fans de Low, Calexico, Lambchop, Smog... Un grup, tot i la seva indubtable qualitat, minoritari. Els he pogut llegir a alguna entrevista que ells no fan americana, que això no va amb ells, que ells fan rock&roll. L'afirmació em sembla una mica exagerada, proveu d'escoltar la cançó All Green. Si seguiu amb l'altra cançó que tenim per aquí, Fill me with your light, potser començareu a estar més d'acord amb la visió del grup que amb la meva. Si a més us dic que han fet una versió magnífica del Beautiful de Cristina Aguilera probablement ja l'estareu cercant al llarg i ample de la web.

Clem Snide són un grup que te aquestes coses, que agrada de bones a primeres, que fa cançons pop, senzilles, amb una suavitat i professionalitat incomparables. Podreu canviar de jaqueta, d'equip de futbol, de xicota, d'estil musical, però tot i així crec que, aneu on aneu, dureu amb vosaltres Clem Snide. I like your fucking rock&roll, so fill us with your light, diria jo. Si mai teniu l'oportunitat de tenir un disc de Clem Snide entre les mans, no el deixeu escapar. Us en podríeu penedir per molt i molt de temps.

La ràdio és on ja saps. Aquí tens les cançons:

“Clem Snide - All Green  [MP3, 3.04MB, 128kbps]

“Clem Snide - Fill me with your light  [MP3, 4.38MB, 128kbps]

 

Clem Snide, elegància pop.

Finalment he arreglat el problema de la ràdio. Ja podeu sentir les cançons de PAS/CAL que no hi havia ahir.

Avui és divendres. No sé si ho haureu notat, però normalment el cap de setmana el bloc no s'actualitza. Què vol dir això? Que el grup del divendres es queda a dalt de tot de la pàgina i de la ràdio durant tres dies. Permetria jo que el grup que estés tant de temps aquí a dalt fos dolent?

La resposta és sí, però resulta que aquesta setmana esteu de sort i el grup que es quedarà aquí tot el cap de setmana perquè el pogueu escoltar i reescoltar és... Thee More Shallows.

Com? Que ara em dieu que esperàveu que el grup fos... què sé jo... Tortoise? Grandaddy? Sparklehorse? Yo la Tengo? Ah, no, que resulta que volíeu que el grup creés atmòsferes amb una tensió que es pot sentir (no, no la podreu tallar per més que ho proveu, em sap greu), que les seves cançons tinguessin crescendos instrumentals dignes d'Explosions in the Sky o Mogwai, que us fessin sentir por i plaer alhora, juntament amb l'alegria d'haver trobat un grup del qual en voleu tots els discs...

Pues va a ser que sí.

Thee More Shallows són de San Francisco i s'han passat 3 anys (!!!!!!) a l'estudi masteritzant el seu darrer disc. La joia és del 2004 i es titula More Deep Cuts. L'esforç i l'espera, sense cap mena de dubte, han valgut la pena. La pregunta sobre la qual tots hem de reflexionar és què estem fent malament perquè discs com aquest ens hagin passat per alt durant tant de temps. Els seus plans de futur són un EP pel març del 2006 i un LP uns mesos després.

Escolta'ls a la ràdio. Aquí tens les cançons:

“Thee More Shallows - The Perfect Map  [MP3, 9.18MB, 160kbps]

“Thee More Shallows - 2 a.m.  [MP3, 6.68MB, 192kbps]

“Thee More Shallows - Freshman Thesis  [MP3, 6.91MB, 192kbps]

 

Thee More Shallows, tot un regal de nadal.

No, no hi ha cap error al títol del post. PAS/CAL és el nom del grup. Sí, amb un / enmig.

Pop sense fisures. Aires de Pulp, barrocs, falsettos (the Shins?), pedanteria, Beach Boys, els inicis de Bowie... Pop-alèrgics abstenir-se. Probablement molt més adients per a èpoques de l'any més assoleiades, tot un poppie com jo no es podia estar de posar aquest grup a la web. Hi ha grups millors, segur, però la frescor i novetat mai fa mal a ningú, sobretot amb el fred que fa aquests dies. Parapapás, nananás, du-du-du-dus, tots hi són presents, no falta cap ingredient de la cançó pop per excel·lència.

Pop i amor per tots és el lema de PAS/CAL. Una nova generació d'ulleres de pasta vinguda des de Detroit, directes a la ràdio.

Actualitzat 9:46

Sembla que hi ha problemes amb la compressió dels arxius. Finalment no podreu sentir PAS/CAL a la ràdio, em sap greu :(. Però podeu baixar-vos les seves cançons igualment ;).

Actualitzat 25/11/05

Finalment he arreglat el problema i ja podeu sentir PAS/CAL a la ràdio durant aquests dies.

“PAS/CAL - What happened to the sands  [MP3, 2.20MB, 96kbps]

“PAS/CAL - The bronze beached boys  [MP3, 2.58MB, 96kbps]

“PAS/CAL - The glorious ballad of the ignored (demo)  [MP3, 2.21MB, 192kbps]

“PAS/CAL - O, honey, we're ridiculous (demo)  [MP3, 4.88MB, 192kbps]

“PAS/CAL - Summer is almost here  [MP3, 3.36MB, 128kbps]

 

PAS/CAL, pop modern i de sempre.

Ahir Sigur Rós va tocar a Barcelona. Abans d'ahir ho feu a Madrid.

Arni & Kinski eren membres del grup islandès Gus Gus, que durant una bona temporada va residir a Barcelona (d'aquí la seva visita al festival Hibritart de Mallorca fa ja uns anys). Ara s'han convertit en els millors directors de clips que podrien tenir Sigur Rós. Glosoli és el títol del nou vídeo dels islandesos. Com que les cançons de Sigur Rós són un pèl llargues per posar-les a la ràdio he pensat que veure un vídeo estaria bé.

Si voleu post-rock amb guitarres tocades amb l'arc d'un violí, veus de sirenes en un idioma inventat (el hopelandic), bellesa pels 4 costats, tristesa perenne i cançons de llarga durada en les que un te temps suficient per emprendre un viatge a la terra dels somnis, llavors voleu Sigur Rós. Teniu una pila de coses per descarregar a la seva web.

No sóc un gran expert en el món de l'electrònica, sobretot perquè els meus gustos dins aquest camp estan molt més limitats que en d'altres. Si no sou nouvinguts a la pàgina sabreu ja quin és l'estil d'electrònica que m'agrada. Si acabeu d'arribar, en teniu prou amb escoltar Melodium. Si vos agrada Melodium, podeu visitar el post de Kettel, o viceversa.

El d'aquest francès és un cas atípic. Normalment els grups comencen amb un determinat estil per acabar seduïts per l'electrònica. El seu cas és el contrari. La seva electrònica es troba tan al límit que donar el pas era molt senzill, i ho ha fet. Del 2004 data Felt Melt, la cançó que podeu descarregar-vos més avall. Tan sols fa un any, però les influències de Four Tet i les similituds amb Kettel, Múm i totes aquelles sintonies de televisió hi eren ben presents. Ara Melodium s'ha passat a l'altre bàndol. És com si Gravenhurst coneixessin Devendra Banhart i d'aquí en sortís una col·laboració esplèndida. Això és el que podem escoltar a La fin de tout: unes Coco Rosie menys juganeres i amb menys forçament vocal.

On els pots escoltar? a la ràdio. On no els pots escoltar? En directe. No, Melodium no fa concerts.

“Melodium - Felt Melt  [MP3, 2.35MB, 128kbps]

“Melodium - La fin de tout  [MP3, 3.93MB, 192kbps]

 

Melodium, entre l'electrònica i el folk.

Dissabte vaig anar a un concert a Sa Pobla. Jonston + The Magnetic Band + Ivy.

The Magnetic Band són un grup de Mallorca amb influències de Yo la Tengo, Sea and Cake, Tortoise, American Analog Set... Indie rock instrumental amb pinzellades de veu, un d'aquells grups que et ve de gust sentir quan estàs a casa, calentó. El fred de Sa Pobla no va ajudar a crear l'ambient que necessiten Magnetic Band, que pretenen hipnotitzar-nos amb el seu 4rt disc (el primer que editen amb una discogràfica). How to be a hypnotist és el títol d'aquest disc que edita, com no, Primeros Pasitos.

El disc aplega una bona varietat de tons, des dels més pop, com Love Phone, el rock de Last Dance, fins al jazz-lounge de We want samba. Han enregistrat també una versió del tema de la banda sonora de Twin Peaks que només es troba disponible online. Si els vols escoltar abans de deixar-los entrar al teu disc dur, els tens a la ràdio.

“The Magnetic Band - Last Dance  [MP3, 2.58MB, 80kbps]

“The Magnetic Band - Love Phone  [MP3, 2.31MB, 128kbps]

“The Magnetic Band - We want Samba  [MP3, 6.24MB, 128kbps]

“The Magnetic Band - Twin Peaks Theme  [MP3, 5.69MB, 192kbps]

“The Magnetic Band - The end of disco [MP3, 3.35MB, 192kbps]

 

The Magnetic Band, Mallorca again.

Pelle Carlberg era, fins fa poc, conegut per ser el cantant d'Edson. Un altre dia ja parlarem del seu grup, però he pensat que avui tocava engreixar la secció de singer/songwriter.

Des de Suècia (com no) ens arriba un home disposat a cantar amb humor els temes més seriosos (Go to hell, miss Rydel és hilarant). Els crooners estan de moda altre cop (podeu utilitzar el cercador d'aquesta pròpia web per trobar l'article de Brendan Benson, si és que encara no l'heu llegit). Melodies infinitament pop amb lletres àcides i crítiques amb la societat. Probablement, si el cantant de Belle & Sebastian decidís arrancar una carrera en solitari, es dedicaria a imitar a Pelle Carlberg. Se m'oblidava, la seva discogràfica és, com no, Labrador.

“Pelle Carlberg - Go to Hell, Miss Rydel [MP3, 5.0MB, 192kbps]

“Pelle Carlberg - Riverbank [MP3, 3.02MB, 160kbps]

“Pelle Carlberg - Oh, no! It's happening again [MP3, 5.35MB, 192kbps]

“Pelle Carlberg - Riverbank [VIDEO]

Pelle Carlberg, Suècia, gràcies a déu, ataca de nou