I think I need a new heart

És pont per a alguns, d'altres són a la feina. Per tal de seguir la festa dels que se la poden permetre i animar els que penquen, avui toca Ted Leo + Pharmacists. Rock que aixeca els ànims de qualsevol.

Avís: darrerament me n'he adonat que el rock és un estil que cada cop m'atreu menys. Per tant si trobeu algun grup sota l'etiqueta de rock voltant per aquí vol dir que o bé són molt bons, o bé no són rock :).

Tot i passar desapercebuts per aquí, Ted Leo + Pharmacists tenen 9 discs publicats i capten públic que va des del power pop al punk rock. Amb lletres tant personals com políticament compromeses han aconseguit trobar el seu lloc a les llistes del millor de l'any de les revistes més prestigioses del món indie internacional. Aquí se n'han fet ressó a... Sant Feliu de Llobregat. Les millors cançons, ja ho sabeu, a la ràdio. Com que n'hi ha tantes per devallar, vos he marcat ses que m'agraden més. Prest podreu usar emoticones als vostres comentaris!

Les cançons:

“Biomusicology [MP3, 2.95MB,96kbps]

“Bleeding Powers [MP3, 2.01MB,96kbps]

“Congressional Dubcision [MP3,3.83MB ,96kbps]

“Criminal Piece [MP3,1.91MB ,96kbps]

“Ghosts [MP3,1.53MB ,96kbps]

“Loyal to my sorrowful country [MP3,1.77MB ,96kbps]

“Me and Mia [MP3,2.47MB ,96kbps]

“Squeaky Fingers [MP3,2.49MB ,96kbps]

“Tell Balgeary Balgury is dead [MP3,2.88MB ,96kbps]

“The Anoited One [MP3,2.84MB ,96kbps]

“The crane takes flight [MP3,1.31MB ,96kbps]

“The gold finch and the red oak tree [MP3,1.31MB ,96kbps]

“Walking Through [MP3,2.41MB ,96kbps]

“Where have all the rude boys gone [MP3,3.46MB ,96kbps]

Ted Leo, intentant treure's el riff de l'orella

Avui ha nascut Leonor, infanta d'honor. L'avinantesa assenyalava que avui el grup del post seria Marlango (Leonor Watling), però no. No tenen mp3.

Aquest grup suec va treure un single (7", en vinil) l'any 2003 amb el segell suec labrador i mai més se'n va saber res. Pontus Wallgren i Max Sjöholm no van aconseguir fer el pas cap al primer cd, ni tan sols al primer ep, perquè ja no apareixen a la llista de grups de la discogràfica.

Quan li vaig fer escoltar fa uns mesos a un amic el seu single, només sentir l'entrada amb una bateria in crescendo molt prometedora no va tardar ni dos segons a dir-me: això està fet amb el reason. Te tota la raó. Que com ho sé? Perquè el software és suec :). No va voler pagar labrador una llicència del programa al grup? Va entrar un virus a l'ordinador d'Afraid of Stairs? Dubto que s'arribi a saber, però els gairebé dos minuts que dura aquest single són una mescla màgica de guitarres, veu i bateria, que, tot i tenir un so llunyà, com si hi haguessin passat una goma d'esborrar per sobre, se't graven al cap. El botó de play del teu reproductor protestarà si el pitges tants cops. Et recomanem que activis l'opció de repeat o reproducció continuada.

El so vintage d'Afraid of Stairs que ens fa pensar qui va ser primer, si ells o The Radio Dept., el pots trobar a la ràdio per uns dies i descarregar-lo del següent link:

“Afraid of Stairs - Not Today [MP3, 1.82MB, 128kbps]

Jo no tardaria massa a baixar-la. De moment labrador manté l'mp3 a la seva web, però no sé quant de temps durarà.

Afraid of Stairs, el sol de Suècia els va enlluernar

Actualitzat 30/10/05 13:00:

Com podeu veure als comentaris, he trobat la lletra de la cançó per internet:

this song's for you
so you can dance your sadness away
you were meant to be this way

not today
not today

:)

Rx és un dj que s'ha dedicat a muntar discursos de George W. Bush i mesclar-los amb cançons famoses o simplement amb ritmes ballables. La idea és molt bona (m'agradaria tenir més temps i coneixements per a poder-ho fer amb la veu d'Aznar, ara que recentment el seu guinyol ha sortit escollit com el més popular). Les cançons no només resulten divertides, sinó que els ritmes són molt, però que molt ballables. Vos assegur que la vostra festa de nitvella pujarà de nivell. Entreteniu-vos a escoltar i entendre les lletres quan pogueu parar de ballar, val la pena.

A la web podeu comprar samarretes i enganxines, així com un cd. Republicans abstenir-se.

Les cançons:

“My generation Rx [MP3, 2.7MB,128kbps]

“Imagine [MP3, 2.74MB,128kbps]

“Dick is a killer [MP3,3.48MB ,128kbps] (es refereix a Dick Cheney, no deixeu de fer click al link, recordau les línies negres que sortien a Bowling for Columbine?)

“My name is Rx [MP3,3.4MB ,128kbps]

“KGBtv [MP3,4.56MB ,128kbps] (aquesta és més hip-hop)

“Sunday Bloody Sunday [MP3,2.88MB ,128kbps]

N'hi ha unes quantes més a la web, però aquestes són els hits :). Baixau-les ara mateix o escoltau les millors a la ràdio primer (sí, ja hi són). Si vos ha agradat tant com a mi, feu-ho saber als comentaris.

He decidit obrir fer néixer una branca d'aquest arbre i començar una nova secció mp3blog. Què és això? Us en faig 5 cèntims:

Apareixeran missatges que tendran per títol el nom d'un grup. Cada missatge contindrà links que us permetran descarregar mp3 de forma legal. Com sabreu si vos agradarà o no el que hi ha per baixar? El missatge també contindrà una petita crítica on també podreu trobar diferents referències. A més a més podeu deixar els vostres comentaris sobre cada grup, afegint el que volgueu a la crítica i/o referències i dient si vos ha agradat o no. Per si no n'hi ha prou cada setmana si fa no fa la ràdio s'actualitzarà amb el millor que ha aparegut a la pàgina. Així podreu escoltar abans de baixar.

Vos anim a què deixeu comentaris, així podrem saber qui són els usuaris de la pàgina (de fet saber si hi ha usuaris de la pàgina resultaria recomfortant). Podeu també aprofitar per proposar que apareguin nous grups o nous estils.

Vamos p'allà.

Acaben de passar per la tele el documental sobre investigadors catalans que es veuen obligats a emigrar a EUA per a poder seguir fent el què els agrada.

No és que no sabés el què el futur depara, però la veritat és que veure-ho per la televisió, a un documental (el gènere més creïble de la televisió moderna), fa impressió. Acostumat a veure tota mena de desgràcies als cada dia més docudrames, que solen donar veu a la gent que viu una situació injusta o expliquen històries per a no dormir, cercant colpejar la vena sensible del públic per tal de poder competir en audiències amb reality shows, tertúlies i concursos de dubtosa qualitat; veure ara com el futur que un ha mig-triat és l'objectiu de la càmara fa néixer sensacions contradictòries.

D'una banda he deixat de creure en el poder de la televisió, quan avui ja no és notícia haver-hi sortit, sinó no sortir-hi. Fer públics els problemes d'un a la televisió no els solucionarà. Not anymore. Encertadament una noia francesa afirmava al reportatge que una vaga d'investigadors no col·lapsa el país, no causa efecte, no te cap tipus de repercussió ni conseqüència. Per altra banda, sí crec que pot fer que la resta de la societat sigui més conscient de la necessitat  (?!) de la tasca investigadora, o simplement de la tasca investigadora, la gran desconeguda. En ser demanats per si creuen que les seves parelles entenen a què es dediquen elles o ells molts es resignen: "no fa falta que ho entenguin".

S'acosta el penyasegat del fi de carrera i tot i el vertigen de moment penso tirar per aquí. Molt serà que m'hi esclafi de nassos.