I think I need a new heart

La notícia de sota era ja per molts, previsible. Però m'ha despert la curiositat i m'he posat a investigar per la xarxa. Crec que aquesta causarà molt més impacte al meu cercle d'amics. Si voleu saber més, ho teniu a la ràdio. Endevinar de quin grup es tracta és fàcil, esbrinar totes les cançons costa una mica més, i saber quines són les fonts d'inspiració ja és per nota. Qui es vulgui atrevir pot deixar les seves apostes als comentaris. Per obrir boca, un exemple escrit:

How can I explain away
Something that I haven’t done
And if you can’t trust me now
You’ll never trust in anyone
...

But if I can’t change your mind
Then no one will

Us sona? Si feu ús del google trobareu l'original, però... quina cançó usa aquesta lletra també? Pista: traduïu-la.

Sembla ser que per fí els Lightning Seeds s'han decidit a denunciar Mikel Erentxun per la cançó que va compondre per a Fran Perea, la de la sère Los Serrano.

Més info:

http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdArticulo=4631

Podeu comprovar el plagi a la nostra ràdio.

El concert de Hefner va ser emocionant. En un moment determinat vaig evadir-me i pensava en com era de meravellós que en aquell instant la vida continués a llocs com Londres, mentre que, per altra banda, a dins aquell teatre restava aturada per una horeta (si fa no fa la durada del concert). En com devia ser la vida allà perquè en sortís gent com Darren Hayman i molts altres que omplirien la pàgina fins a vessar-la, i en com és aquí perquè el teatre fos quasi buit.

Avui he sentit per primer cop la necessitat de voler tenir vàries vides alhora per satisfer totes les curiositats que em sorgeixen. Uns companys han triat camí i he pensat: ei, aquest podria ser jo. La metàfora del tren és certa, i el que ningú t'explica és que un cop ets a l'estació t'entren ganes d'agafar-los tots. Però no pot ser. I si...? No, no pot ser. Totes es posen d'acord. Les sensacions, vull dir. Totes es junten i surten alhora. Per fotre, per agafar protagonisme.

Què dóna la felicitat? Fer allò que no hem fet i han fet els altres. Benvinguts al món dels envejosos.

El cantant de Hefner (no pos ex-cantant perquè segons afirma ell, mai s'han dissolt) ens farà una visita demà al Teatre Xesc Fortesa. 10 euros, 21:00.

Una excel·lent oportunitat per a repassar els èxits de la banda, els no-tan-èxits de la seva banda més recent, The French i les seves noves cançons en solitari. A més la seva visita ve acompanyada de l'anunci de la formació d'una nova banda Hayman, Watkins, Trout and Lee. La seva nova banda de Bluegrass. Per si no n'hi ha prou d'aquí poc sortirà a la venda un recopilatori de grans èxits de Hefner així com un altre recopilatori amb cançons inèdites.

Personalment ja l'he vist en directe (tot i que aquell cop el repertori es va limitar a cançons de Hefner) i recoman l'experiència, per als que encara no estiguin convençuts pos una cançó d'ell en solitari a la ràdio.

Un parell de cançons i vídeos inèdits:

http://www.hefnet.com/Victim%20Song.mp3

http://www.hefnet.com/09%20She%20Want's%20to%20be%20a%20Cowgirl.mp3

http://www.hefnet.com/crissy%20m%20video3.mpg

http://www.hefnet.com/caravansong1.mpg

Me n'oblidava, com a aperitiu del concert tocarà Jonston, un madrileny que compta amb el, sembla que ja sa i estalvi, cantant de Big Star, Alex Chilton, entre les seves influències. El món és un mocador.

The greedy ugly people are not like us, they don't feel the love that you and I would die without...

Sembla ser que Alex Chilton és viu.

Aquesta web surt al gooooooooogle (glups).

Avui arranca IB3 (reglups).

Toca estudiar.

12:25: El diccionari Moll, bíblia lingüística per a molts, segons he observat, diu que sofrit correspon al castellà sofrito, mentre que sofert correspon al castellà sufrido. Ho dic perquè els d'informatius d'IB3, entre d'altres, en prenguin nota. Els immigrants de les pasteres de moment no són xefs de cuina.

Cançó del dia: Ben Gibbard (Death Cab For Cutie) - Complicated (original d'Avril Lavigne)

"Que algú posi el seu cul a un avió i vingui a arreglar això"

La frase és del batle de Nova orleans i el destinatari te nom, una inicial, i molta barra. George W completalafrase. Però Katrina no només ens deixa imatges de desesperació com aquesta i les que són a totes hores a la televisió, també ha decidit emportar-se coses. I entre les que sembla ser que s'ha enduit hi ha Alex Chilton, cantant de Big Star, que figura a una de les llistes de desapareguts.

Big Star, totalment ignorats durant els anys 70, són encara desconeguts per tothom. Font d'inspiració de gent com Teenage Fanclub o The Posies, Alex Chilton va decidir fa no gaire reemprendre l'aventura amb Big Star juntament amb dos membres dels també recentment reunits The Posies (Jon Auer i Ken Stringfellow). Convertit en grup de culte, sembla que Big Star acaba d'escriure la seva darrera pàgina, com sempre, tacada d'infortuni.

Per qui vulgui descobrir-los que aprofiti el link mentre funcioni:

http://nick.baby.free.fr/Ressources/September%20Gurls.mp3

Actualitzat 17:35:

He posat la ràdio! De moment hi podeu escoltar la cançó de Big Star, així sabreu si us val la pena provar de devallar-la del link que us he donat o no. M'agrada que escolteu la ràdio, però useu-la amb moderació :)

A veure si aquest cop això te continuïtat.

Com podeu imaginar aquesta pàgina versarà de música. De fet més que versar veig venir que vessarà, però procuraré que no més de l'estrictament necessari. Aniré recomanant cançons que solen escapar-se als radars de la televisió i ràdio (aquelles coses que tan sols atrapa la xarxa, internet) i, sempre que pugui, posaré un link gratuït des d'on podreu devallar la cançó. Si no existeix, mala sort. Però no només d'això m'aliment (tot i que a voltes ho pareix). També hi tendran cabuda les reflexions socials, notícies, xorrades i altres herbes. Vos he dit ja que podeu deixar els comentaris que volgueu? Barallau-vos, insultau-me, el que sigui :)

D'aquí a uns dies intentaré fer una prova i miraré de posar una ràdio, a veure si aquest cop tenc èxit...

Au, alea jacta est.